Un total de 22 esglésies romàniques del Ripollès que acostumen a estar tancades bona part de l’any passaran a ser visitables de forma virtual en 3D a partir d’aquest estiu. Des de fa unes setmanes que l’empresa Trimersiva està gravant els monuments amb una càmera que escaneja per després elaborar un recorregut virtual de cada indret. Forma part d’un projecte amb fons europeus que lidera la Diputació de Girona juntament amb Consells Comarcals, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, Consorci de les Vies Verdes i la UdG. L’objectiu final és donar a conèixer aquest patrimoni amb l’ajuda de les noves tecnologies. L’explicació de cada església es podrà descarregar amb un codi QR on també hi haurà una descripció i fotografies en 360º.
“Captem la naturalitat, no posem ni filtres ni fem retocs, el que veu el visitant ‘in situ’ és el que es veurà en el recorregut virtual”, detalla a l’ACN Anna Armengol de Trimersiva, una empresa de Ripoll especialitzada amb aquesta tècnica. Aquest cop li toca escanejar l’interior i exterior de l’església Santa Magdalena de Puigsac, una capella a les afores del nucli de Pardines i amb vistes panoràmiques de les muntanyes en plena Serra Cavallera. Calcula que, per les dimensions que té, ho tindrà fet en unes dues hores.
Aquesta església data del segle XII i destaca per tenir una coberta amb volta de canó i un absis semicircular així com un campanar amb cadireta de dos ulls, entre d’altres elements. A l’interior també hi ha dues imatges, una Santa Magdalena i una talla de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada del segle XVIII.
A fora, hi ha uns excursionistes que pregunten si poden entrar. No acostumen a trobar-la oberta i volen veure-la per dins. “Són esglésies que solen estar tancades”, remarca Raquel Molina, tècnica de Turisme de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès. Explica que precisament aquest projecte vol donar a conèixer un patrimoni que és gairebé inaccessible i promoure el turisme amb l’ajuda de les noves tecnologies. “Amb un codi QR el visitant, que passi per aquí fent senderisme, podrà descarregar-se l’enllaç i veure al moment l’interior de l’església”, detalla. També hi haurà alguns dels elements destacats i informació descriptiva del monument. Aquests continguts es podran trobar al nou web de turisme del Ripollès.
Segons Molina, la comarca és un dels indrets d’Europa amb més concentració de patrimoni romànic. Acostumen a ser esglésies petites, situades a les afores dels nuclis més grans de població, i estan enmig de rutes de senderisme. La idea és donar-ho a conèixer també entre els habitants de la zona. “Amb el confinament, la gent encara valora més el que té a prop; és el que es té més a mà, però el que també es desconeix”, afegeix.
Més d’un any tancada
El mossèn Emili Villegas, és el rector de la Vall de Ribes i també d’aquesta església en concret. Calcula que fa més d’un any que està tancada perquè l’any passat ja no es va poder fer la cerimònia de Pasqua per la irrupció de la pandèmia. “No té massa activitat religiosa”, admet, i ara amb les restriccions, encara menys. Villegas va arribar fa un any i mig a aquest nou destí i recorda que la riquesa del patrimoni de la zona el va sorprendre. “Cada municipi manté les seves esglésies, és fruit de l’espiritualitat i un temps en què cada lloc volia tenir la seva”, assenyala tot dient que “sorprèn que estiguin tan ben cuidades, malgrat estar tancades”. En aquest sentit, remarca que els veïns “s’estimen molt” aquestes esglésies i per això estan ben cuidades.
També lamenta que no hi hagi prou estructura ni mitjans per poder-les tenir obertes. I creu que aquest projecte contribuirà a acostar aquest patrimoni arreu amb l’ajuda de les tecnologies.
Entre les esglésies seleccionades també hi ha la de Mare de Déu de les Neus a Espinavell, la de Sant Cristòfol de Beget i Santa Maria de Matamala a les Llosses, entre d’altres.
Sota el nom de ‘Visita virtual amb un recorregut en 3D per 22 esglésies del Ripollès’, l’Agència de Ripollès Desenvolupament ha signat convenis amb els Bisbats de Girona, d’Urgell i de Vic per poder-lo dur a terme. El finançament s’ha obtingut amb fons europeus FEDER i amb recursos de la Diputació de Girona i de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès.
