Un ramader del Ripollès denuncia que un veí li exigeix 70.000 euros per poder circular per un camí per arribar al mas

En Mel Brusaferri és un ramader i productor de formatges ecològics que va instal·lar-se fa quatre anys al Mas Pujol, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Es tracta d’una finca de difícil accés, ja que l’única via d’entrada amb vehicle és un camí que travessa el riu. En declaracions a l’ACN, Brusaferri relata que, amb l’augment del cabal del riu, cada cop és més “insostenible” fer servir aquest vial. L’alternativa que li queda és fer servir un camí que travessa una masia veïna, però, fer-ho, el propietari li demana 70.000 euros. L’amo d’aquest mas no autoritza Brusaferri a circular-hi amb vehicle, tot i que sí que pot fer-ho a peu, ja que es tracta d’un camí inclòs a la via verda de la Ruta del Ter.

Mel Brusaferri explica a l’ACN que està “esgotat” de les dificultats per accedir a casa. Viu al Mas Pujol, situat en un turó per sobre del Ter i l’únic camí que pot fer servir en cotxe és travessant el curs del riu. La logística s’ha complicat moltíssim durant aquests anys i admet que ha d’estar pendent sempre del temps i de possibles crescudes del riu per poder avançar-se i planificar el seu dia a dia. Des de fa un temps que el negoci dels formatges ecològics funciona bé, però els problemes per accedir-hi li fa perdre “hores i dies sencers”.

 

“Quan anuncien la pluja, ja em preparo: agafo el cotxe i el porto a casa d’un veí i torno a peu, perdo una hora”, detalla. I a vegades passa, que finalment no ha plogut prou i l’ha de tornar a buscar a peu. O a la inversa. Torna carregat de material com ara pinso i quan arriba al riu, aquest ha crescut i ja no pot passar. I ha de deixar el cotxe a un aparcament i traginar els sacs de 40 kg amb un carretó fins al seu tractor per pujar-lo a casa i anar fent viatges. I això vol dir hores de feina. La solució més factible per a ell seria que el veí li permetés passar amb cotxe per un tram d’uns 500 metres.

 

El problema s’arrossega des de fa anys i ja ho van patir anteriors llogaters. Segons relata Brusaferri, la situació s’ha agreujat perquè veu que l’estan “perjudicant” i que no hi ha voluntat d’arribar a una entesa. “Ho he volgut ignorar fins ara, però veig que la vida se’m fa impossible, hi ha el desgast del dia a dia”, afirma. Explica que l’única sortida que li ha donat el propietari del mas del costat és pagar-li 70.000 euros per poder passar pel camí fins a casa. Però ell ho veu del tot desproporcionat i es nega a pagar-ho.

 

També posa de manifest que passar pel riu tampoc és cap garantia. Quan el creua amb el cotxe, mai sap amb certesa si hi ha un forat o quedarà enganxat. “Has de ser sempre molt prudent”, admet i diu que “hi ha molts temps d’esperes” quan hi ha una crescuda i han de venir a remoure les terres perquè el camí s’ha esborrat. Les dificultats per accedir a la finca també afecten els veterinaris que han de visitar el ramat o qualsevol visita que rebi. “Aquí una ambulància no pot arribar”, afirma amb preocupació.

 

Un camí inclòs en un tram de via verda

 

Es dona el cas que el tram que Mel vol poder utilitzar amb el cotxe és una via verda de la Ruta del Ter. L’any 2011, l’anterior propietari del Mas Pujol, el veí del mas del costat i un altre van accedir a cedir gratuïtament per a ús públic els terrenys afectats del tram d’aquesta via. Una cessió que van fer a l’Ajuntament. Des de llavors hi ha un caminet per on la gent passeja o va amb bicicleta. La cessió d’ús públic, però, no inclou vehicles rodats i això és el que Mel demana poder canviar. “No estic demanant un pas públic, sinó només poder passar jo per entrar i sortir de casa i no haver de patir més”, insisteix.

 

Des de fa temps que, amb l’ajuda de l’Ajuntament, ha explorat totes les vies alternatives a través d’altres masos però creu que l’opció més viable és aquest tram de via verda. Detalla que és planer, no suposa afectar terrenys nous i es comprometria a assumir les despeses per fer-la transitable. Les altres opcions, diu, són inviables perquè el terreny és molt escarpat, s’han de fer pistes noves i el cost és molt elevat. “Crec que l’Ajuntament hauria de negociar amb el meu veí, perquè és un camí cedit a ells”, diu el ramader, que no vol haver de recórrer a la justícia i arribar a un acord de forma amistosa. El que sí que ha fet ha estat presentar dues instàncies a l’Ajuntament demanant formalment poder utilitzar aquest camí amb el cotxe.

 

L’Ajuntament diu que és un tema de particulars

 

L’alcalde del municipi, Ramon Roqué, admet que el problema és que no hi ha cap veí que accedeixi a donar-li pas al ramader per poder arribar fins a casa. “Cal una autorització dels propietaris”, subratlla. Sense això, l’Ajuntament no pot forçar una sortida perquè és un tema de particulars. La solució, diu, passa pels mateixos veïns i la inversió ha d’anar a càrrec també dels particulars. També descarta modificar els usos de la via verda. “Són autoritzacions exclusivament per a vianants i bicicletes, però en cap cas es va autoritzar el trànsit rodat”, afegeix.

 

Per últim, admet que la situació del ramader és “insostenible” i que estan en la “pantalla 0” perquè el tema està en punt mort. “És un conflicte entre veïns i és molt difícil de trobar-hi solució, ja no parlo de la millor, sinó d’una solució”, conclou. Alguns dels veïns que li podrien donar pas no viuen a la zona.

El veí del mas del costat ha declinat fer declaracions a l’ACN per exposar la seva versió.