A partir de l’estudi de 14 anys en què s’han analitzat uns 14.000 individus, els investigadors han organitzat en xarxa els factors ambientals (precipitacions o temperatura) i intrínsecs (edat i sexe) que podrien influir en el moment del final de la muda, quantificant-los i mostrant les seues interaccions i els seus efectes en la renovació de les rèmiges (plomes de vol) primàries que, en les perdius femelles adultes amb polls, se sincronitza amb el creixement de les cries degut al major esforç parental que fan.
Els resultats, publicats a la revista ‘Ecologics Indicators’, posen de manifest que la muda del plomatge s’avança amb l’escalfament global, el qual afecta el cicle biològic anual dels ocells, avançant-ne la muda del plomatge. En els anys més calorosos, no només s’escurça la muda si no també la cria i això té conseqüències en l’èxit reproductor, segons els investigadors.
Pel que fa a la perdiu roja, l’investigador i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL, Jesús Nadal, assenyala que el seu període reproductor és ampli i permet el creixement de llocades de postes primerenques i tardanes, però amb l’escalfament global només tenen probabilitat de sobreviure les de les postes primerenques. Les altres temperatures també escurcen els cicles de les plantes i invertebrats dels quals s’alimenten, per això quan arriben les pollades tardanes aquests recursos nutricionals ja no estan disponibles.
Aquesta tendència a la baixa de la productivitat de la població continuarà en la mesura que les temperatures continuen augmentant progressivament any rere any, afirma. Per tant, els investigadors poden utilitzar el control del moment de la muda d’un ocell per avaluar els impactes de l’escalfament en la supervivència de les poblacions d’ocells salvatges i valorar així els efectes resultants sobre els processos ecològics i els serveis ecosistèmics, així com els riscos per a la biodiversitat”, afegeix.
