El fred i la neu de les darreres setmanes ajudaran a millorar la producció de cereals i fruiters

El fred i la neu que ha deixat el temporal Filomena ha afectat de manera desigual els camps agrícoles de la demarcació de Lleida. Per una banda, les nevades han causat danys importants a les oliveres, ja que el pes de la neu ha esberlat part dels arbres. En canvi, els fruiters i la majoria dels cereals que es van sembrar abans d’acabar n’han sortit beneficiats perquè les baixes temperatures contribueixen a millorar el desenvolupament dels arbres i les plantes i, en conseqüència, es preveu una millor collita. A més, el fred també retardarà l’aparició de plagues, cosa que pels agricultors es tradueix en un estalvi en l’aplicació de productes fitosanitaris. Les bones previsions però, estan condicionades al temps que faci a la primavera.

El fred i la neu de les darreres setmanes han beneficiat els arbres fruiters, que durant l’hivern necessiten temperatures fredes, al voltant dels zero graus, per assegurar una floració òptima. Això, juntament amb l’aigua de la neu que lentament es filtra als camps, fa que a la primavera els arbres puguin captar millor els nutrients i que “brotin esplèndidament amb més força, vigor i amb una flors més fortes”, ha explicat el cap de la sectorial de la Fruita Dolça de JARC, Sergi Balué. Tot això, es tradueix en una millor collita.

 

Balué també ha afegit que les baixes temperatures faran minvar la quantitat de plagues als arbres i en retardaran l’aparició. Això significa que els pagesos necessitaran aplicar menys productes fitosanitaris a les explotacions, el que rebaixarà els costos de producció.

 

L’única afectació per la neu, segons Balué, ha estat en les explotacions que tenien les malles antipedra desplegades i que s’han fet malbé pel pes de la neu. “És una cost enorme”, ha assenyalat”. A banda d’això, la neu que ha mullat els camps també ha fet retardar els treballs dels pagesos que aquest mes havien de plantar o arrencar arbres. Tot i això, Balué defensa que encara hi ha tot el febrer de marge i confia que el sol i el vent d’aquests dies assecaran els camps.

 

Per tot plegat, Balué preveu una campanya de la fruita “millor” a la de l’any passat, la qual va estar marcada per temperatures “no gaire fredes”, el temporal Gloria, i una gelada al mes de març que va fer caure les produccions entre un 60% i un 100% en alguns camps. “Esperem que aquest any sigui millor per tots els agricultors, amb una producció normal i preus bons”, ha afegit.

 

En el mateix sentit s’ha expressat el responsable de Cereals i Herbacis d’Unió de Pagesos, Santiago Caudevilla, que ha afirmat que les nevades han estat “beneficioses en un 95% dels cultius extensius” de cereals. Es tracta de cultius de blat, ordi, pèsol, sègol i colza que es van sembrar abans d’acabar l’any o que són de cicles curts.

 

Això es deu a que les varietats de cereals també necessiten temperatures baixes per aconseguir tenir una tija forta. A més, la neu evita el desenvolupament de la capa superior de les plantes, el que provoca que generin millors arrels. Aquest bon desenvolupament de la part inferior de la planta fa que de cara a la primavera aquesta pugui captar més aigua i nutrients. “Amb aquestes pautes anem encaminats cap a una molt bona collita”, ha indicat Caudevilla.

 

Per contra, el responsable del sindicat considera que hi ha un 5% restant del cultius de cereals que han quedat afectats negativament per la climatologia. Es tracta dels camps de blat de moro de segona collita que no es van poder collir entre els mesos d’octubre i novembre, així com dels camps que encara no s’havien sembrat i als quals ara no s’hi podrà accedir fins que el sòl estigui sec.

 

En concret, a les comarques de Lleida queden entre 4.000 i 5.000 hectàrees de panís de segona collita sense recollir d’un total d’entre 22.000 i 25.000 hectàrees plantades, segons ha indicat Caudevilla. Tot i que no ha donat aquesta producció per perduda, sí que ha afegit que mentre el gra continuï a la intempèrie la quantitat i la qualitat de la collita anirà cada vegada més a la baixa.