La Junta Rectora del parc va donar el vistiplau al document base del nou pla rector a finals de desembre. Es tracta de la fase preliminar d’un procés que es va reprendre l’any 2017 després que tres anys abans quedés aturat per l’oposició de part del territori.
El Departament de Territori va emprendre les primeres trobades amb els sectors i empreses afectades –amb les que ha dut a terme una seixantena de reunions- d’aquest procés participatiu n’ha sortit un primer document a mode d’esborrany. Sobre aquest document, ara redactarà una proposta definitiva, que es tornarà a debatre en un nou procés participatiu.
De fet, moltes de les propostes que es fan al document preliminar no compten amb el consens dels sectors o municipis afectats i es deixa clar que s’haurà de debatre en profunditat. Malgrat això, planteja diverses possibilitats a l’entorn de la regulació i gestió de l’àmbit marí del Cap de Creus.
Entre elles, hi ha diverses propostes que fan referència al transport de passatgers. En aquest sentit, proposa que les empreses de transport de passatgers no puguin comercialitzar festes des d’una embarcació dins l’àmbit del parc, amb l’objectiu de prevenir la contaminació acústica. També que les activitats de lleure comercialitzades i que consisteixin en el desembarcament de més de 20 persones en platges o cales del parc, només es podran fer a Cala Montjoi i Cala Jóncols, prèvia autorització municipal i informe final del parc o que no es permetin activitats recreatives d’estructures flotants inflables dins l’àmbit marí del parc.
Un altre dels àmbits que més debat genera és l’efecte del fondeig en les praderies marines. Tot i que el document admet que els resultats del seguiment marí del parc no aporten dades “concloents” sobre els efectes que hi tenen les embarcacions petites, planteja fer un pla pilot amb l’objectiu d’aconseguir dades fiables.
Un pla pilot
El pla planteja permetre, com a norma general el fondeig lliure, però selecciona tres cales: Cala Rostella, Cala Guillola (a la zona Es Jonquet) i Cala Taballera on s’implementaran camps de boies experimentals. Fora dels camps, es permetrà el fondeig lliure.
També proposa que a Cala Murtra, Cala Galladera i Cala Jugadora, s’hi estableixi –a cadascuna- una zona de no fondeig on s’especificarà “explícitament” la prohibició d’ancorar.
Al propi document s’admet, però, que diversos sectors de Cadaqués no veuen clara la proposta i que cal seguir-hi treballant. També apunta que l’Ajuntament de Roses ha mostrat interès per gestionar els camps de boies del seu terme.
Pagar per amarrar
En relació a les boies, el document recorda que els camps de boies estan pendents de licitació però planteja establir un “preu assequible” per fer-hi amarraments. Un preu, remarca, que s’haurà de definir quan s’hagin redactat els projectes de camps i que podrien tenir diferents imports en funció de les eslores, les franges horàries, de si es tracta de veïns o l’època de l’any. Aquesta, però, és una altra de les propostes que diversos sectors afectats no veuen bé i que caldrà abordar en el nou procés participatiu.
D’altra banda, contempla prohibir l’amarratge en roques de la costa mitjançant caps en el tram comprès entre Cala Prona i Punta de Farallons.
El busseig
El document també aborda el busseig, tant dels centres d’immersió com de particulars. En relació als primers, planteja que hagin d’obtenir una autorització per a la gestió d’activitats d’immersió amb escafandre autònom al parc i que informin mensualment de la relació de clients, els llocs de les immersions o que hagin de fer ‘ecobriefing’ abans de cada activitat.
A més, planteja que la direcció del parc pugui limitar l’activitat de busseig a les zones amb sobrefreqüentació o establir un nombre màxim d’immersions o amarraments diaris en una boia de busseig en “casos excepcionals o per a la protecció de valors naturals”.
D’altra banda, planteja que els bussejadors particulars hagin de notificar les immersions que facin i la seva ubicació a l’òrgan gestor del parc. I proposa fixar un nombre màxim d’immersions per als particulars que facin ús dels punts d’amarrament per a les immersions amb escafandre autònom: sis en un dia, 30 setmanals o 120 anuals.
El pla planteja també establir una velocitat màxima de navegació per a qualsevol embarcació, tant a motor com a vela, de 15 nusos en aigües del parc i que la màxima a menys de 300 metres de la costa sigui de 5 nusos, sens perjudici d’altres normatives més estrictes.
Tampoc contempla l’activitat de transport turístic de passatgers entre la posta i la sortida de sol a la zones de Reserva Natural Parcial.
Activitat nàutica recreativa amb i sense motor
El document planteja crear un registre d’empreses i entitats de nàutica recreativa amb i sense motor i establir una carta de col•laboració voluntària que “implica la identificació de l’empresa com a col•laboradora del parc” i en el cas de les de lloguer d’embarcacions, proposa que les empreses expliquin als clients les recomanacions sobre l’espai natural per minimitzar l’impacte que puguin generar.
Sobre la pesca recreativa, planteja, entre d’altres, la creació d’un carnet de pescador vinculat a una formació específica i a la obligació de passar informació sobre les captures.
Més vigilància
L’esborrany també fa menció de la necessitat de millorar la vigilància a l’espai. En aquest sentit, admet que “per manca de recursos, no està dimensionada a les necessitats actuals” de l’entorn. En aquest sentit, veu necessari que PRUG estableixi “els serveis de vigilància mínims per part del Cos d’Agents Rurals, en coordinació amb altres cossos de seguretat” per controlar les activitats regulades. I proposa uns serveis “mínims” que a l’estiu podrien ser de tres controls per setmana i dos per vigilar els furtius.
El president de l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, diu que estudiaran el document i el treballaran. Insisteix en la importància de preservar els valors naturals del parc però també de fer-ho compatible amb l’activitat econòmica que hi gira a l’entorn.
