El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dilluns el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya, un projecte que estarà vigent entre els anys 2021 i 2026 i que posa en relleu la necessitat de disposar d’una política alimentària de país “única i compartida”. En paraules de la consellera del departament, Teresa Jordà, el pla aspira a ser “un full de ruta global” pel que fa a les actuacions dins l’estratègia alimentària i “assenta les bases per l’elaboració del Pacte Nacional per a l’alimentació de Catalunya”. L’elaboració del pla, que s’ha allargat un any, ha comptat amb la participació de 359 persones expertes, 452 ciutadans i 217 entitats del sector.
En un comunicat publicat aquest dilluns, la Generalitat detalla que el nou pla té com a missió “articular un sistema alimentari integral, sostenible i competitiu, arrelat territorialment al país i basat en la seva diversitat”. Alhora, busca convertir Catalunya “en un país de referència en termes d’excel·lència alimentària, […] reconegut tant a escala nacional com internacional”. Per altra banda, la visió del pla pretén alinear-se amb les agendes internacionals, europees i nacionals, principalment amb l’Agenda 2030, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, el Pacte verd europeu, l’estratègia ‘De la granja a taula’ i la Política Agrícola Comuna (PAC).
Per simplificar el seu compliment, el departament d’Agricultura ha dividit el pla en quatre dimensions. La primera té com a eix central la sostenibilitat, i agrupa actuacions relacionades amb l’emergència climàtica, la sostenibilitat econòmica i l’autoproveïment alimentari. La segona se centra en l’arrelament al territori, mentre que la tercera posa el focus en valors com la cohesió o el tractament just i equitatiu entre els diferents actors de la cadena de valor alimentària. Finalment, la quarta incideix en els hàbits alimentaris saludables i en el fet de garantir un sistema alimentari segur.
Un total de 301 actuacions
El pla presentat aquest dilluns inclou un total de 301 actuacions que es divideixen en deu objectius estratègics. El primer d’ells és l’emergència climàtica, on la Generalitat s’ha plantejat com a reptes incrementar en un 30% l’ús d’energies renovables i millorar l’eficiència energètica en el sector agroalimentari i pesquer, incrementar en un 25% la producció d’aliments que provinguin de models de producció sostenibles, desplegar la llei de prevenció del malbaratament alimentari i aconseguir que el 60% dels envasos i embalatges de plàstics utilitzats siguin reutilitzables o reciclables.
En el camp de la sostenibilitat econòmica, la Generalitat vol aconseguir que el 30% dels negocis del sector agroalimentari de nova creació es basin en l’economia circular, així com incrementar en un 20% el nombre d’empreses que adopten tecnologies definides com a “exponencials”. Dins l’àmbit de l’autoproveïment alimentari, el pla vol incrementar un 10% el consum de producte local i substituir un 10% de les proteïnes animals tradicionals per noves fonts de proteïnes.
Pel que fa a la cohesió territorial, Agricultura s’ha fixat com a objectius incrementar en un 10% anual les noves incorporacions a l’activitat agrària, augmentar un 10% anual el nombre de dones titular d’empreses agroalimentàries o fer créixer un 25% el nombre de productors integrats a la xarxa de distribució de venda directa de productes locals. De forma similar, la Generalitat vol aconseguir que el 50% de l’oferta alimentària de caràcter públic sigui amb producte local.
Quant a sostenibilitat, el pla té com a objectiu “garantir l’accés universal a quantitat suficient d’aliments per tenir una dieta saludable mitjançant eines que facilitin l’empoderament de les persones vulnerables”. També es busca que els productors d’aliments rebin com a mínim el cost de producció mitjà del producte que elaboren en la seva zona i que el nombre de productors adscrits a associacions de comercialització conjunt creixi un 10%.
En relació amb el foment dels hàbits saludables, Agricultura ha plantejat “aturar la tendència creixent d’excés de pes entre la població, especialment la més afectada per les desigualtats socials” o implantar una plataforma que centralitzi informació sobre alimentació, salut i sostenibilitat. Finalment, en matèria de seguretat i qualitat, el pla es planteja com a repte implantar l’etiquetatge intel·ligent en un 10% dels productes agroalimentaris, amb l’objectiu d’arribar al 50% l’any 2030.
Comentaris 1