Troben naips del segle XVI dins la caixa del rellotge del monestir de Santes Creus

Els treballs de conservació i restauració de la caixa del rellotge del monestir de Santes Creus (Alt Camp) han posat al descobert diversos objectes ocults entre la runa i la brutícia acumulades dins l’estructura de fusta. La troballa més curiosa són fragments de naips que, segons les primeres anàlisis, datarien del segle XVI i fan pensar que els monjos de l’època ja passaven algunes estones jugant a cartes. A la base de la caixa també han trobat fragments d’un pergamí i d’una carta antics, una sabata i el broc d’una petita ampolla que algú hi va abandonar. Mentre s’analitzen les troballes, dues conservadores treballen per estabilitzar el suport de fusta i la policromia, que ha patit diversos despreniments al llarg del temps.

La caixa de fusta del rellotge de Santes Creus no s’havia estudiat mai a fons fins ara. La peça està penjada a uns dotze metres d’alçada en el mur sud del transsepte de l’església de Santa Maria, és a dir, adossat a la Torre de les Hores. Aquesta estructura de planta quadrada, del 1575 i d’estil renaixentista, contenia campanes i la maquinària d’un rellotge.

Inicialment es creia que la caixa datava del segle XVIII, però arran d’aquests treballs la hipòtesi que agafa més força és que la peça està relacionada amb la Torre de les Hores des d’un principi i, per tant, també dataria del segle XVI, segons explica l’arqueòloga Carme Subiranas.

La teoria ha agafat força arran de l’anàlisi de la policromia que revesteix la fusta i de la inesperada aparició de diversos objectes d’entre la brutícia acumulada a l’interior de la caixa. Les peces de més valor són una dotzena de fragments de cartes amb les figures característiques de la baralla espanyola.

Subiranas explica que les estan investigant, però que tot apunta que també daten del segle XVI. “No sabem què hi feien allà, però la troballa ens diu que els monjos en algun lloc del monestir devien jugar a cartes. Són curiositats que ens permeten intuir coses que no ens pensàvem que passessin, però que ho feien”, assenyala.

A banda d’aquests naips també s’ha trobat un tros de pergamí escrit en llatí i que conté frases habituals en la litúrgia, i una carta escrita en català antic per fra Josep Maura, el qual demana al pare que compri taronges. També s’hi ha trobat una sabata, restes de claus i de cordes, i el broc d’una petita ampolla. “Són materials de rebuig emmagatzemats allà per alguna funció”, resumeix Subiranas.

També s’ha pogut comprovar que una escala de cargol que començava al dormitori dels monjos i arribava fins a la coberta de la teulada permetia accedir a la caixa del rellotge. Avui, però, els dos extrems de l’escala estan tapiats, de manera que la peça no disposa de cap accés directe i s’ha hagut de muntar una bastida a l’església per poder-hi treballar.

Una actuació basada en els criteris de la mínima intervenció

La caixa de fusta policromada mostra l’esfera original del rellotge de pèndol, que té les 24 hores dibuixades en números romans -de I a XII, dues vegades-, emmarcada en decoracions que representen probablement els quatre vents. La peça fa tres metres d’alçada per dos d’amplada, i el seu estat de conservació era “dolent”. A més, el mecanisme del rellotge està desaparegut i només se’n conserven els pesos de pedra al magatzem del propi monestir.

Els treballs de restauració i conservació, a càrrec de Laia Duran i Núria Jutglar, s’enllestiran a final de mes, amb la qual cosa la caixa del rellotge tornarà a lluir al juliol. L’objectiu de la intervenció ha estat estabilitzar el suport de fusta i la policromia, que presentava perill de despreniment, i evitar que es continuï degradant.

Segons explica Laia Duran, una de les conservadores i restauradores, els primers treballs van consistir en la neteja, consolidació i el tractament de la fusta i de l’estructura. Actualment s’hi està fent la fixació de la policromia, i tasques de neteja, envernissat i retoc cromàtic per tal d’aconseguir “una lectura visual complerta” per als visitants del monestir.

El monestir va reobrir portes el 8 de juny, però això no ha impedit la realització dels treballs. L’actuació de conservació i restauració la dirigeix el tècnic Pep Paret, del Centre de Recuperació de Béns Mobles de Catalunya, un centre adscrit a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat.