El valor dels aliments produïts a la nostra terra

Joan Carles Massot @JARC_COAG .- Ara més que mai es posa en evidència que el sector alimentari és un sector estratègic. Ara és fa més evident la importància i el valor que tenen els productes de proximitat. Ara és un bon moment per reflexionar sobre la necessitat d’impulsar polítiques que afavoreixin l’auto abastiment i garanteixin el futur de la pagesia.

 

Vam acabar el 2019 amb protestes i vam començar el 2020 amb protestes per una situació cada dia més insostenible per als productors del sector agrari. Podríem exemplificar la problemàtica amb dues xifres prou aclaridores, des del 2005 el preu de venda dels agricultors ha caigut un 15%, descomptant l’IPC, mentre que el preu de venda al públic ha augmentat un 26.

 

Els professionals del sector ens hem manifestat i hem actuat de forma unitària. Els representants agraris hem trobat els punts clau que defensem per sobre de les possibles diferències. JARC ha estat present al Penedès, Lleida, Madrid i Saragossa per protestar contra un sistema comercial i unes regles de joc, que perjudiquen la baula més feble de la cadena, els productors dels aliments. Resulta obvi per tothom que si el preu de venda al públic d’una poma és de 2 €/kg, no és possible que al fructicultor li paguin 0,35 €/kg.

 

Recordem que des de l’estiu del 2019 s’han succeït les protestes de diversos productors, relacionades amb els preus. Els primers a actuar conjuntament i protestar massivament a Catalunya, van ser els viticultors per reclamar preus justos per als productors del vi base i el cava. El sector oleícola es va concentrar poc després a Madrid, en una manifestació unitària que va aplegar olivarers de tot l’estat. El 13 de desembre, els de la fruita de Catalunya, Aragó i La Rioja (JARC, UAGA, UAGR, organitzacions pertanyents a COAG) li vam dir al Lidl “que no disfruten”, bloquejant el seu centre logístic de Montcada i Reixac. Aquest va ser un acte de protesta per denunciar els baixos preus de la fruita dolça percebuts pels productors des de fa molts anys. I així ho vam tornar a repetir a Saragossa el 28 de gener, per denunciar que fa anys que pateixen greus problemes que han minvat seriosament la seva rendibilitat, a causa de la profunda crisi de preus i mercat; l’increment dels costos de producció; l’apertura a competidors de tercers països i la saturació del mercat europeu.

 

Les nostres reivindicacions estan fent que es comenci a plantejar canvis, que es busquin solucions, les Administracions s’han vist abocades a prendre mesures. És un pas endavant, però necessitem actuacions amb més envergadura i repercussió, per protegir el sector d’acords amb països tercers que ens deixen fora de joc i jugant amb unes regles molt més estrictes que ells.

 

Arran dels darrers desastres provocats pels incendis i els aiguats que provoca el canvi climàtic, del debat obert per la problemàtica de la despoblació, de les protestes dels productors que no es poden guanyar la vida amb la seva activitat, s’ha obert un diàleg totalment necessari sobre el paper de la pagesia en les zones rurals, en l’economia i la creació de feina i riquesa, en la sobirania alimentària i la protecció del medi ambient.

 

La societat ho ha entès, i ara la gent és cada dia més conscient del valor que té el producte de proximitat, tant per qualitat com en sostenibilitat, i el paper que juguen els professionals del camp en el manteniment del territori. Esperem que es produeixi un canvi en els hàbits de consum més profund i generalitzat, que impliqui donar valor als aliments produïts a la nostra terra, seguint unes normatives i uns paràmetres de qualitat molt més estrictes que molts d’aquells importats de fora, amb els quals ens veiem obligats a competir en preu.

Joan Carles Massot, president de JARC Lleida i cap sectorial del boví de carn