La Vall Fosca ret homenatge a Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis i filla d’Espui, al Pallars Jussà. Davant de la casa on va néixer s’ha col·locat el plafó dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya per destacar la seva contribució en la recuperació de la memòria històrica, explicant la seva experiència a les escoles i mantenint viva la memòria de les dones deportades. Per aquesta raó, a banda d’aquest reconeixement, a França ha rebut destacades condecoracions, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. En aquest sentit, l’historiador Josep Calvet ha explicat que Grangé, que enguany farà 94 anys, ha estat precursora de la memòria històrica al sud de França, malgrat que a la seva família mai es va voler recordar què havia passat.
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d’una malaltia de la seva mare, en fer dos anys es va traslladar a viure a Tolosa de Llenguadoc amb els seus oncles, Jaume Beleta, Elvira Ibarz i Maria Castelló, filla d’Elvira. Amb tot, quan va començar la Guerra Civil, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.
El 24 de maig de 1944, Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja i van ser lliurades a la Gestapo, que les va empresonar i torturar a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya, al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Durant l’esdeveniment, la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha dit que “sense memòria no hi pot haver justícia” i que actes com aquest contribueixen de manera especial a la recuperació de la memòria històrica. Domènech ha explicat que és una iniciativa que ha sorgit de la societat i ha afegit “que és un deure de país tenir presents aquestes persones que van lluitar perquè tos visquéssim en democràcia”. També hi ha participat Ester Capella, familiars de Grangé membres de l’Amical de Ravensbrück. A més, coincidint amb aquest acte al Museu Hidroelèctric de Capdella s’ha programat l’exposició El camp de concentració per a dones de Ravensbrük, que explica la vida al camp a través de plafons i imatges.
Comentaris 7