“Si no tenim bones carreteres, com ha de venir la gent?”. La millora de les comunicacions dels municipis de muntanya és una reivindicació històrica, present als programes de qualsevol contesa electoral i visites de representants de Govern pel territori. Sense bones carreteres, “la gent que hi ha marxa”, asseguren els veïns. A més a més, l’esllavissada de la LV-9124, al Castell de Mur, al Pallars Jussà, que va posar fi a la vida dels pares del batlle de Sant Esteve de la Sarga, també al Pallars Jussà, ha marcat un punt d’inflexió. Des de diferents Consells Comarcals com el del Pallars Sobirà, el del Pallars Jussà o de l’Alta Ribagorça s’ha alçat la veu per demanar el traspàs de la titularitat de les vies municipals a organismes supramunicipals com la Diputació o la Generalitat.
Campanades per unes carreteres segures
Al municipi de Sant Esteve de la Sarga hi ha 40 quilòmetres de carreteres que uneixen un total de 9 pobles. Malgrat que aquestes porten a un dels paratges naturals més coneguts de Catalunya, el congost de Mont-rebei, es troben en mal estat i l’Ajuntament no té capacitat econòmica per arreglar-les. De fet, segons l’alcalde, Jordi Navarra, d’aquest municipi muntanyenc reparar 1 quilòmetre de carretera pot arribar a costar uns 40.000 euros i el consistori només té un pressupost de 200.000.
Per denunciar la situació, Navarra ha engegat Campanades de mort, una campanya que convida a tots els municipis que ho vulguin a fer notar la situació de les seves carreteres fent repicar les campanes de l’església del poble. Segons Navarra, la iniciativa ha estat secundada per molt pobles de Catalunya, com Baro, al Pallars Sobirà. Concretament, aquest nucli pertany al municipi de Soriguera, que durant aquesta legislatura ha estat especialment reivindicatiu i, fins i tot, davant la inacció de l’Administració, han fet jornades de voluntariat per tapar els mateixos els sots de la carretera.
També al Pallars Sobirà, al nucli de Baiasca, el 2015 un esfondrament a la carretera va deixar el poble incomunicat durant unes setmanes. Arran d’aquesta situació, els nens havien de fer un tram caminant per poder arribar a un vehicle que els portés a l’escola de Llavorsí. Fins sis mesos després no es va construir un pas alternatiu, solucionant el tema de les esllavissades. Amb tot, malgrat que aquest tram en qüestió està reparat, la resta de la via segueix en un estat bastant precari, sense asfaltar i plena de forats. Per la seva banda, Mencui també comparteix aquesta problemàtica: pels veïns la supervivència d’un poble depèn d’asfaltar la carretera per poder-hi arribar amb condicions.
En aquest sentit, tots els Consells Comarcals de l’Alt Pirineu han redactat un document conjunt en el qual reclamen al Govern més inversió i saber del finançament que disposen per a un termini concret, ja que afirmen que amb l’actual subvenció nomes poden “tapar forats”. Des de Govern, el director de polítiques de muntanya, Albert Alins, assegura ser conscient de la problemàtica i que l’ajut per accessos a nuclis és una “línia estratègica i fonamental”, ja que els Ajuntaments petits no tenen possibilitats de fer manteniment de carreteres. En aquest sentit, s’ha mostrat disposat a augmentar la dotació de la subvenció sempre que sigui possible, ja que és important per a la comunicació dels nuclis però també per al seu desenvolupament social, econòmic, turístic, educatiu i sanitari.
Una nova carretera Alt Urgell-Sobirà
A l’Alt Urgell, una de les reivindicacions històriques en l’àmbit de la millora de les comunicacions té a veure amb la carretera que uneix els nuclis de Noves de Segre i els Castells, tots dos pertanyents al municipi de les Valls d’Aguilar. La Diputació de Lleida acaba de començar les obres d’un tram de poc més de 2,5 quilòmetres que encara estava sense asfaltar i que arriba fins a Taús. L’execució d’aquests treballs, que compten amb un pressupost de gairebé 840.000 euros, ha estat molt ben rebuda pels veïns, segons l’alcalde pedani del poble, Salvador Bigordà, que confia que en els pròxims tres anys es pugui completar l’actuació en aquesta via fins a arribar al darrer nucli de la comarca.
Bigordà veu “molt important” que es pugui abordar el condicionament total de la carretera, ja que aquesta continua per la comarca del Pallars Sobirà fins a arribar a Gerri de la Sal. Mentre que pràcticament el total de la via de la banda de l’Alt Urgell depèn de la Diputació, la titularitat de la resta és municipal, de Baix Pallars. L’alcalde pedani de Taús considera que la intervenció beneficiaria no només a les persones que hi viuen durant tot l’any, sinó que seria positiva de cara al turisme. De fet, a la zona hi ha diversos establiments de turisme rural, els quals guanyarien una potencial afluència de visitants tant d’una comarca com de l’altra, ja que actualment l’únic pas que les comunica és el de l’N-260, a través del port del Cantó.
D’altra banda, una de les millores pendents i reclamades des de fa anys que ha de començar a executar-se el 2019 és la millora de la carretera C-462, que discorre per la vall de la Vansa i Tuixent. La via que dona accés al poble de Torà de Tost, a Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), ha estat tancada gairebé tres mesos el 2018 per un despreniment de roques que va afectar-ne un dels seus trams. En aquest cas, l’actuació ha comportat una inversió de 75.000 euros, dels quals 40.000 els va aportar la Diputació de Lleida i la resta el consistori del municipi alt urgellenc.
